El Rèquiem de Mozart és la peça sacra més interpretada, reverenciada i mitificada de la història sonora d’Occident. Fruit d’un encàrrec anònim al compositor i completat parcialment després del traspàs de Mozart per alguns dels seus deixebles, entre els quals Franz Xaver Süssmayr, la missa de difunts ha estat una contínua font d’especulacions. El romanticisme i la cèlebre pel•lícula Amadeus de Milos Forman han ajudat a promoure el tòpic del Rèquiem com el paradigma tràgic de les darreres setmanes d’un compositor incomprès i envejat pel seu entorn, dissortat i aïllat del món. Aquest prejudici, fals en la seva totalitat, amaga un Mozart que el 1791 va compondre obres d’una alegria i lluminositat desbordants, com ara el Concert per a clarinet i orquestra en La major o la que és la seva darrera gran obra coral catalogada: la cantata francmaçònica Laut verkünde unsere Freude [Que proclami la nostra joia].
Per al gran mozartià del segle XX Benjamin Britten, la composició també era un acte d’amistat. La Serenata per a tenor, trompa i corda és un cicle de cançons escrit el 1943 per al seu company Peter Pears i el trompa Dennis Brain. Coetània de l’òpera Peter Grimes, la formen una sèrie de poemes anglesos sobre la nit i explora fons el so natural i els harmònics de la trompa, de la mà del solista de l’OBC Juanma Gómez.
INTÈRPRETS
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)
Pablo González, director
Juan Manuel Gómez, trompa**
Elisabeth Watts, soprano
Ann Hallenberg, mezzosoprano
Werner Güra, tenor *
Jeremy Ovenden, tenor**
Jose Antonio López, baríton-baix
Cor Madrigal, direcció Mireia Barrera
OBRES
BRITTEN: Serenade for a Tenor, Horn and Strings*
MOZART: Rèquiem**
Cor Madrigal de Barcelona. Si voleu contactar amb nosaltres aneu a Contacte.
Copyright 2009-2017. Fet amb Textpattern Disseny de Joan Chaparro amb fotografies de diversos autors