L'OBC, Mozart i Schubert

19 d’octubre 2013

Mozart mor el 1791, un any clau per la qualitat de les seves composicions i per l’eix temàtic que les agrupa: l’amistat. El Concert per a clarinet en La major s’emparenta amb el clima d’optimisme i fe en la intel•ligència humana que regeixen La flauta màgica. Mozart l’escriu per a un amic, un dels instrumentistes que més estima: Anton Stadler, per a qui també escriuria un extraordinari quintet en la mateixa tonalitat. Ambdues obres són un cant a la fraternitat, però no es tracta d’una música merament naïf, perquè Mozart hi introdueix sovint tonalitats obscures –símbols de l’amenaça a la concòrdia de l’ànima humana. Així succeeix també en una obra germana, la que clou el catàleg mozartià: la cantata francmaçònica per a cor d’homes Laut verkünde unsre Freude [Que proclami la nostra joia], una obra que aposta decididament per la concòrdia. L’obra de Schubert és plena d’himnes, salms, lletanies, amb sis misses. Les obres que presentem, la Missa en Mi bemoll major i el Tantum ergo, són una oportunitat per a apreciar el gran domini del contrapunt i el gran do melòdic de Schubert. Escrites ambdues el 1828, poques setmanes abans de morir, Schubert ja no tingué ocasió d’escoltar aquestes meravelles.

Intèrprets
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)
Salvador Mas, director
Laura Ruiz Ferreres, clarinet*
Isabel Monar, soprano
Marina Rodríguez-Cusí, mezzosoprano
Yann Beuron, tenor I
Jan Petryka, tenor II
José Antonio López, baríton
Cor Lieder Càmera
Cor Madrigal

Obres
MOZART: Petita Cantata francmaçònica (Laut verkünde unsre Freude)
MOZART: Concert en La major per a clarinet* i orquestra
SCHUBERT: Tantum ergo en Mi bemoll major
SCHUBERT: Missa en Mi bemoll major